dijous, 12 de març de 2009

Qui ens ha parit!

Vergonya.

És que potser volen fer-nos creure que som rucs i no ens n'adonem? La gent es queda sense feina i qui surtirà guanyant de tot això, seran els causants de la crisi; serem els treballadors joves o adults qui ho estem patint, i més que ho patirem si segueix així. I si el teu país es diu Catalunya, ja ni us en parlo.

- Amb més de 479.487 aturats/des a febrer del 2009 a Catalunya, amb un 11% d´atur (1200 aturats diaris), l’atur s’ha incrementat a 188.575 persones (+64’8%) en un any
- A les Illes Balears en el mes de febrer es xifra en 74.367 persones. L'augment interanual és del +53,86%.
- Al País Valencià l'augment anual és del 71,42%, a 415.098 a febrer del 2009.

SUMA: ja hi ha 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans.


Per culpa de la seva crisi financera (la dels rics) fruit de l´avaricia especulativa i a la desregulació del capitalisme , ho paguem la majoria social on l'especulació immobiliària amb un 60% de la població hipotecada a un euribor que regula un òrgan no democràtic com el BCE prohibeix la seguretat laboral i salarial del treballador.

Aquesta és ja l'època de tornar-nos a estimar, recordar qui som i on som. Desvestir-nos de l'autoodi amb el que ens han disfressat el capital i l'estat neoliberal. El proletariat hem de guanyar aquesta guerra social, pels nostres pròpis beneficis i necessitats com a persones. I encara més, quan estem lligats a un govern procapitalista espanyol. Això són dos punts negatius en contra nostra: que sigui procapitalista i que sigui espanyol.

El govern espanyol, per molt que cantin la igualtat i prediquin el socialisme, no es mereixen ni les sigles del seu partit. Ja no es diu PSOE, es diu PE: Partit Espanyol; la "S" la va perdre quan va injectar 50.000 milions d'euros al sistema bancari (causants d'aquesta crisi) i avals per valor de 100.000 milions, en comptes d'invertir-ho directament als treballadors, gent jove, famílies nombroses o injectar-ho al servei de cobrament d'atur. Va perdre la "O" quan va prometre a la patronal que s'aplicaria unes ajudes especials (o bonificacions) on es promouria els contractes temporals rebaixant la part de la Seguretat Social que ha de pagar l'empresa des d'un 30% fins a un 100% en comptes de promoure el contracte indefinit, única condició que et posen els bancs i caixes per aconseguir un crèdit o fins i tot un microcrèdit de fins a 10.000€. Per als joves, això és una blasfèmia, doncs s'ha adjudicat només el 24,05% de les ajudes al principat, el 51,8% a les Illes Balears i el 43,18% al País Valencià de la renda bàsica d'emancipació que va prometre al 2007 la llavors ministra d'habitatge Carme Chacón sense tenir present que som els més perjudicats per l'atur, la precarietat laboral, i la incompaginació entre vida social, laboral i estudiantil.

Per altra part, el segon punt negatiu és el fet espanyol. Perque estem espanyols per estat impossitiu, en comptes de ser catalans per pròpia voluntat, impedint-nos decidir per nosaltres mateixos quines són les necessitats REALS que necessitem des de Barcelona, València o Mallorca perque des de Madrid no ténen la solució als nostres problemes. L'espoli fiscal actual a Catalunya, és de 3000€ per persona i any aproximadament. No cal dir que aquests diners no els tornem a veure mai més i que es podrien invertir en millores realment necessàries.