Qui ens ha parit!

Vergonya.

És que potser volen fer-nos creure que som rucs i no ens n'adonem? La gent es queda sense feina i qui surtirà guanyant de tot això, seran els causants de la crisi; serem els treballadors joves o adults qui ho estem patint, i més que ho patirem si segueix així. I si el teu país es diu Catalunya, ja ni us en parlo.

- Amb més de 479.487 aturats/des a febrer del 2009 a Catalunya, amb un 11% d´atur (1200 aturats diaris), l’atur s’ha incrementat a 188.575 persones (+64’8%) en un any
- A les Illes Balears en el mes de febrer es xifra en 74.367 persones. L'augment interanual és del +53,86%.
- Al País Valencià l'augment anual és del 71,42%, a 415.098 a febrer del 2009.

SUMA: ja hi ha 968.945 aturats/des al conjunt dels Països Catalans.


Per culpa de la seva crisi financera (la dels rics) fruit de l´avaricia especulativa i a la desregulació del capitalisme , ho paguem la majoria social on l'especulació immobiliària amb un 60% de la població hipotecada a un euribor que regula un òrgan no democràtic com el BCE prohibeix la seguretat laboral i salarial del treballador.

Aquesta és ja l'època de tornar-nos a estimar, recordar qui som i on som. Desvestir-nos de l'autoodi amb el que ens han disfressat el capital i l'estat neoliberal. El proletariat hem de guanyar aquesta guerra social, pels nostres pròpis beneficis i necessitats com a persones. I encara més, quan estem lligats a un govern procapitalista espanyol. Això són dos punts negatius en contra nostra: que sigui procapitalista i que sigui espanyol.

El govern espanyol, per molt que cantin la igualtat i prediquin el socialisme, no es mereixen ni les sigles del seu partit. Ja no es diu PSOE, es diu PE: Partit Espanyol; la "S" la va perdre quan va injectar 50.000 milions d'euros al sistema bancari (causants d'aquesta crisi) i avals per valor de 100.000 milions, en comptes d'invertir-ho directament als treballadors, gent jove, famílies nombroses o injectar-ho al servei de cobrament d'atur. Va perdre la "O" quan va prometre a la patronal que s'aplicaria unes ajudes especials (o bonificacions) on es promouria els contractes temporals rebaixant la part de la Seguretat Social que ha de pagar l'empresa des d'un 30% fins a un 100% en comptes de promoure el contracte indefinit, única condició que et posen els bancs i caixes per aconseguir un crèdit o fins i tot un microcrèdit de fins a 10.000€. Per als joves, això és una blasfèmia, doncs s'ha adjudicat només el 24,05% de les ajudes al principat, el 51,8% a les Illes Balears i el 43,18% al País Valencià de la renda bàsica d'emancipació que va prometre al 2007 la llavors ministra d'habitatge Carme Chacón sense tenir present que som els més perjudicats per l'atur, la precarietat laboral, i la incompaginació entre vida social, laboral i estudiantil.

Per altra part, el segon punt negatiu és el fet espanyol. Perque estem espanyols per estat impossitiu, en comptes de ser catalans per pròpia voluntat, impedint-nos decidir per nosaltres mateixos quines són les necessitats REALS que necessitem des de Barcelona, València o Mallorca perque des de Madrid no ténen la solució als nostres problemes. L'espoli fiscal actual a Catalunya, és de 3000€ per persona i any aproximadament. No cal dir que aquests diners no els tornem a veure mai més i que es podrien invertir en millores realment necessàries.

Homofobia - transfòbia. NO GRÀCIES!

"La dignitat de la persona, els drets inviolables que els són inherents, el lliure desenvolupament de la personalitat, el respecte a la llei i als drets dels altres són fonaments de l'ordre polític i de la pau social i humana".

Homofòbia: Una fòbia és una por intensa i específica a objectes i situacions concretes, com per exemple als espais oberts (agorafòbai) o als llocs tancats (claustrofòbia). Quan la persona s'enfronta a aquest objecte o situació experimenta ansietat intensa de forma immediata. La persona tendeix a evitar la situació fòbica, encara que reconeix que la por és excessiva o irracional. En aquest cas, homofòbia, té a veure amb la por a l'homoseuxalitat o a ser homosexual i amb el posterior despreci al món i a les persones homosexuals lesbianes, bisexuals o transexuals.

En l'antiguitat (per exemple, entre els grecs, romans, xinesos i egipcis: bàsicament les cultures més abançades de l'època classica) l'homosexualitat era només una manifestació més de la sexualitat del ser humà, sense qualificatiu ni especial rellevància. L'era moderna i sobretot el judeocristianisme va modificar aquesta situació, castigant-lo, censurant-lo i prohibint la seva expressió. Avui dia, en molts països del món l'homosexualitat segueix sent penalitzada o discriminada per llei, fins i tot castigada amb la pena de mort. Un objectiu de les organitzacions que lluiten pels drets dels gais i lesbianes és assolir que es reformin aquestes lleis discriminatòries i que s'aprovin altres que protegeixin explícitament la llibertat d'orientació i identitat sexual. No obstant això, adverteixen que les reformes legislatives per si soles no resoldran les situacions de discriminació i violència que pateixen moltes persones homosexuals, doncs aquestes pors es basen en una homofòbia generalitzada que no només opera a través de les lleis. És doncs necessàri fer un un primer pas, un canvi més aviat social i fomentar l'integració de la cultura del respecte i de la normalitat de la diversitat sexual.

L'homofòbia és un terme que descriu l'odi i el rebuig a gais, lesbianes bisexuals i transexuals. Refereix a la por o a la negativa de persones, organitzacions, agències i/o governs a enfrontar la realitat i les especificitats que té aquest comportament sexual no heterosexual. L'homofòbia té un efecte directe, moltes vegades devastador, sobre la vida de les persones homosexuals. També obstaculitza la posada en pràctica d'estratègies d'educació, prevenció i sensibilització entorn de la diversitat sexual. No és pas només una reivindicació d'uns pocs, si no la necessitat d'esdevindre un fet desacomplexat, on la marginació pot arribar a inhibir les propies relacions homosexuals fins al punt de menystenir-les.

La manifestació en contra del matrimoni homosexual demostra la deriva ideològica de molts grups polítics de la dreta més retrògrada. Les mobilitzacions ultracabernoses organitzades i promogudes pel PP o per Unió Democràtica de Catalunya i amb el suport incondicional de la Conferència Episcopal Espanyola i Plataformes civils afins com e-cristians, demostren la intolerància i la desinformació que pateix una part de la població, on malauradament, l'arma més comú és la pedagogia per a la por.

"La família sí importa" és un dels molts lemes que busquen la confusió i la polèmica ja que dóna a entendre el fet que de tipus de família n'hi ha una: la tradicional heterosexual". Molta gent que promulga aquests missatges, transformen uns dogmes en ignorància; per al poble, aquesta ignorància, es converteix en dubte; el dubte es converteix en por; la por en odi; i l'odi en una ignorància encara més pastosa. I la roda va girant.

Avui en dia, la societat avança, progressa i les societats lliures i justes que volem han de reconèixer els drets individuals i donar la possibilitat de viure a cadascú amb llibertat i respecte.

La teva llibertat acaba on comença la meva.