Jove Decideix

dimarts, 14 d’octubre del 2008

Què és l'escoltisme i els escoltes?

L'escoltisme.
El moviment escolta té caràcter nacional, internacional i universal, tot alhora. La seva finalitat consisteix a dotar cada nació per separat i el món sencer d'una joventut que sigui forta físicament, moralment i espiritualment.

És NACIONAL en el sentit que aspira, a través de les organitzacions nacionals, a enfortir cada nació dotant-la de ciutadans útils i sans.

És INTERNACIONAL en el sentit que no reconeix fronteres en la companyia dels escoltes.

És UNIVERSAL en el sentit que insisteix en la confraternitat universal entre tots els escoltes de totes les nacions, classes o creences.

El moviment escolta no es proposa de debilitar, sinó d'enfortir les creences de l'individu. La Llei escolta disposa que l'escolta practiqui la seva religió amb veritable sinceritat, i el caràcter del Moviment prohibeix qualsevol mena de propaganda sectària en les reunions mixtes.

Els escoltes.
Jo suposo que no hi ha cap minyó que no desitgi d'ésser útil al seu país, d'una manera o altra. Hi ha una manera fàcil d'assolir-ho, i és fent-se escolta.

Com sabeu, un escolta a l'exèrcit és, generalment, un soldat que ha estat escollit per la seva intel·ligència i pel seu coratge perquè en temps de guerra vagi endavant a descobrir on s'escau l'enemic i informi el seu comandant de tot el que hagi pogut veure.

Però, a més dels escoltes de guerra, hi ha els escoltes de pau, homes que, en temps de pau, fan una feina que demana el mateix coratge i la mateixa habilitat.

Són els homes de la frontera del món civilitzat. Els pioners i trampers de l'Amèrica del Nord i del Sud, els caçadors de l'Àfrica Central, els exploradors i els missioners d'arreu del món, els homes del bosc i els ramaders d'Austràlia, la policia muntada del Canadà i de l'Àfrica del Sud -tots ells són escoltes de pau, homes de debò en tota l'extenció de la paraula, experts en les arts de l'escola. Tots ells saben com viure en la jungla, saben trobar sempre el camí i són capaços d'interpretar els senyals i les petjades més insignificants. Saben tenir cura de la pròpia salut sense necessitat del metge, són forts i coratjosos, estan sempre a punt d'afrontar qualsevol perill i sempre amatents a ajudar-se els uns als altres. Estan acostumats a tenir la vida en perill i a jugar-se-la sense cap mena de vacil·lació si amb això poden servir el seu país.

Renuncien a tot, als seus desigs i comoditats personals per tal de complir la seva tasca. I fan tot això perquè és el seu deure.

La vida dels homes de la frontera és una vida magnífica, però no la pot emprendre tothom que es pensi que li agradaria, si no s'hi ha presentat per endavant. Els que hi reïxen són els que van aprendre les arts de l'escoltisme quan encara eren nois.

La pràctica de l'escoltisme resulta molt útil per a qualsevol mena de vida que emprengueu. Un científic deia que resultava profitosa per a un home dedicat a les ciències: us ajuda a descobrir petites coses sobre l'aire, la llum, etc. I que necessari és també per a un metge o per a un cirurgià d'observar un petit senyal, com fa l'escolta, i interpretar-ne el significat!

(...)


Fragment extret del llibre Escoltisme per a nois. Col·lecció escoltisme. Robert Baden-Powel.

La bellesa de la bèstia.

Ara fa una estona, revisant vells texts i poemes que fa temps ja no revisava ni reescrivia, ja gairebé havia sumit en l'oblit un poema que (buf!) fa temps em va deleitar la imaginació més sensual que podia tenir en no més de setze anys. El vaig extreure d'un comic eròtic. La veritat és que és l'últim lloc on imaginava que es podria publicar un poema, tot i que les vinyetes esqueien d'allò més bé. Lògicament, la imaginació hi feia moltíssim, doncs no només excita, sino que realment sembla que ho visquis. Com a mínim, a mi em passa. Recordo haver-los'hi explicat als companys de classe el relat, i trobar-hi semblança amb el conte de la bella i la bèstia, però crec que segurament l'autor relata més que això. El problema, està que per molt que busqui, no trobo cap llibre sobre l'autor, si realment existeix. Si algú li sona el nom (o més propiament, el pseudònim de l'autor), que ho comenti. Aquí teniu aquesta delicia:

La bellesa de la bèstia:
No vull la indolència dels salons, ni la conjura galant de la seva música enganyosa. Ara, només escolto la seva crida, l'udol sec de la seva luxúria desencadenada. La nit sagna per la ferida que va obrir la bèstia, una força salvatge m'arrossega cap a ell. De sobte, sento elevar-se amb aguda verticalitat, el centre del seu poder. L'olor obscena, profana les fragàncies del jardí, sotmetent-les a l'oblit. Per què aquest neguit? En quin animal m'estic convertint? Les seves mans, de sobte, estan en les meves, recorrent cada racó del meu cos, explorant amb avidesa ànimal. Ara, estic ja davant teu, el meu senyor, la meva pell s'estremeix, et temo. Però també et desitjo, et desitjo d'una manera primitiva, fosca. Pren el meu cos, rei dels ocults. La teva presència diabòlica encarna el prohibit, en tu sento perdre's la meva consciència en una profunditat sense nom. Pren-me, profana la meva castedat, torna'm al principi dels temps. I la bèstia va actuar com un exèrcit ocupant territori ja conquerit. Després va descansar. Ara t'abandonaré, oh bèstia divina, abans que la teva humana condició es reveli i transfiguri de vulgaritat el teu cos i la teva ànima.

Varon Orlando.