dimarts, 14 d’octubre de 2008

Què és l'escoltisme i els escoltes?

L'escoltisme.
El moviment escolta té caràcter nacional, internacional i universal, tot alhora. La seva finalitat consisteix a dotar cada nació per separat i el món sencer d'una joventut que sigui forta físicament, moralment i espiritualment.

És NACIONAL en el sentit que aspira, a través de les organitzacions nacionals, a enfortir cada nació dotant-la de ciutadans útils i sans.

És INTERNACIONAL en el sentit que no reconeix fronteres en la companyia dels escoltes.

És UNIVERSAL en el sentit que insisteix en la confraternitat universal entre tots els escoltes de totes les nacions, classes o creences.

El moviment escolta no es proposa de debilitar, sinó d'enfortir les creences de l'individu. La Llei escolta disposa que l'escolta practiqui la seva religió amb veritable sinceritat, i el caràcter del Moviment prohibeix qualsevol mena de propaganda sectària en les reunions mixtes.

Els escoltes.
Jo suposo que no hi ha cap minyó que no desitgi d'ésser útil al seu país, d'una manera o altra. Hi ha una manera fàcil d'assolir-ho, i és fent-se escolta.

Com sabeu, un escolta a l'exèrcit és, generalment, un soldat que ha estat escollit per la seva intel·ligència i pel seu coratge perquè en temps de guerra vagi endavant a descobrir on s'escau l'enemic i informi el seu comandant de tot el que hagi pogut veure.

Però, a més dels escoltes de guerra, hi ha els escoltes de pau, homes que, en temps de pau, fan una feina que demana el mateix coratge i la mateixa habilitat.

Són els homes de la frontera del món civilitzat. Els pioners i trampers de l'Amèrica del Nord i del Sud, els caçadors de l'Àfrica Central, els exploradors i els missioners d'arreu del món, els homes del bosc i els ramaders d'Austràlia, la policia muntada del Canadà i de l'Àfrica del Sud -tots ells són escoltes de pau, homes de debò en tota l'extenció de la paraula, experts en les arts de l'escola. Tots ells saben com viure en la jungla, saben trobar sempre el camí i són capaços d'interpretar els senyals i les petjades més insignificants. Saben tenir cura de la pròpia salut sense necessitat del metge, són forts i coratjosos, estan sempre a punt d'afrontar qualsevol perill i sempre amatents a ajudar-se els uns als altres. Estan acostumats a tenir la vida en perill i a jugar-se-la sense cap mena de vacil·lació si amb això poden servir el seu país.

Renuncien a tot, als seus desigs i comoditats personals per tal de complir la seva tasca. I fan tot això perquè és el seu deure.

La vida dels homes de la frontera és una vida magnífica, però no la pot emprendre tothom que es pensi que li agradaria, si no s'hi ha presentat per endavant. Els que hi reïxen són els que van aprendre les arts de l'escoltisme quan encara eren nois.

La pràctica de l'escoltisme resulta molt útil per a qualsevol mena de vida que emprengueu. Un científic deia que resultava profitosa per a un home dedicat a les ciències: us ajuda a descobrir petites coses sobre l'aire, la llum, etc. I que necessari és també per a un metge o per a un cirurgià d'observar un petit senyal, com fa l'escolta, i interpretar-ne el significat!

(...)


Fragment extret del llibre Escoltisme per a nois. Col·lecció escoltisme. Robert Baden-Powel.